I ESTUDI DE SINISTRALITAT LABORAL ELABORAT PER ASPRECAT

A ASPRECAT hem dut a terme el primer estudi sobre l’evolució de la sinistralitat laboral a Espanya, des de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

De l’estudi realitzat sobre les dades publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, i, des d’una perspectiva històrica dels mateixos, s’observa el següent:

Primer – Des de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, a Espanya, l’índex d’incidència d’accidents laborals amb baixa ha baixat un 57%. És a dir, malgrat el repunt aparegut els últims tres anys, degut així mateix a l’increment de l’ocupació a Espanya, es produeixen menys de la meitat dels accidents que abans de la implantació de la Llei.

Aquest descens del 57%, si ho classifiquem segons la mida de les empreses, obtenim el següent: A Empreses d’1 a 10 treballadors: el descens és del 50%. A Empreses de 11 a 25 treballadors: el descens és del 58%. A Empreses de 26 a 249 treballadors: el descens és del 52%. A Empreses de més de 250 treballadors: el descens és del 35%.

ESTUDI SINISTRALITAT LABORAL - imatge-001

Existeix un repunt de la sinistralitat, i aquest s’està produint des del 2013 a les empreses de més de 249 treballadors i, és, a partir del 2014, quan es produeix a la resta d’empreses; moment temporal que es correspon amb la recuperació de l’economia a Espanya, que, com és sabut, comença a les Grans Empreses.

Segon – L’any 2005, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va iniciar l’actual classificació de les causes d’accidents mortals.

Amb la nova classificació s’identifiquen els accidents laborals en funció de les causes dels mateixos. En aquest sentit, ens trobem amb accidents mortals deguts a accidents de circulació; accidents deguts a causes naturals (infarts coronaris, accidents cervell-vasculars, etc.) i els accidents que tenen origen en “altres causes”, que són els anomenats “prevencionables”.

Els accidents mortals deguts a “altres causes” (accidents potencialment previsibles des d’un punt de vista preventiu) que definim com “prevencionables” han disminuït un 53%. Els accidents mortals deguts a accidents de trànsit a jornada laboral són els que presenten major disminució aconseguint una reducció del 65%, i els accidents mortals deguts a causes naturals (infarts coronaris, accidents cervell-vasculars, etc.) només s’han reduït un 17 %, podent dir que el seu volum ha estat estable en el temps.

Finalment, l’any 2016, segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el 46% dels accidents mortals ocorreguts a Espanya han ocorregut per causes naturals, el 18,1% a accidents de trànsit i una mica menys del 36% a les que hem definit com a causes “prevencionables”.

Tercer – En relació a la modalitat contractual dels treballadors accidentats constatem que des del 2006 fins al 2012, hi ha una reducció constant dels índexs d’incidència dels accidents laborals, tant en contractes temporals com en indefinits. I, és a partir del 2013 quan es produeix el repunt comentat, de tal manera que mentre l’increment de l’índex d’incidència en els treballadors contractats a temps indefinit és del 3,58%, en els treballadors amb contracte temporal dit índex es dispara una mica més del 24%.

De les dades exposades hem de concloure que, tot i ser millorable la situació de la sinistralitat, no podem obviar ni oblidar que l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en vigor ha propiciat una considerable reducció de la sinistralitat laboral. En el cas dels accidents mortals ens trobem que gairebé la meitat dels casos es deuen a les anomenades “Malalties no laborals”, raó per la qual creiem que potser sigui el moment de focalitzar esforç en canviar aquesta dada. I, pel que fa a la temporalitat dels contractes, s’evidencia una desviació de tendència a corregir i per tant, a revisar possibles accions de canvi.

Finalment, i, atès que l’objecte del present article i de l’estudi és contribuir a la millora de la Seguretat i Salut en el Treball, volem compartir algunes propostes d’accions de millora derivades del treball realitzat en el present estudi.

 

Propostes relatives a les dades que es publiquen:

  1. Unificar un criteri únic a l’hora de publicar dades oficials, ja que ens trobem que hi ha dades que es donen en valors absoluts i altres es donen els índexs d’incidència, però no ambdós tipus de variables alhora sobre les mateixes dades.
  2. Publicar les dades oficials de sinistralitat i afiliació sense tractament estadístic per facilitar aquest tipus d’estudi i encreuament de dades.
  3. Ampliar les dades de sinistralitat que es publiquen, incloent dades com la sinistralitat de treballadors per modalitat d’organització preventiva.

 

Propostes relatives a la millora de les comunicacions:

  1. Que en els tràmits de contractació i afiliació de nous treballadors s’incloguin avisos sobre la necessitat d’adequació de la situació preventiva d’aquest treballador.
  2. Que en les comunicacions d’accidents de treball realitzades mitjançant les plataformes oficials destinades a aquesta comunicació, igual que es reporta una comunicació a la mútua i aquesta via correu electrònic reporta al gestor associat a l’empresa, també es dirigeixi una comunicació a la adreça de correu electrònic que s’informi de la modalitat preventiva.

 

Propostes relatives a la millora de la cultura preventiva mitjançant la divulgació:

  1. Les accions de divulgació i sensibilització han de ser més efectives, considerant que provocaria una millora en l’eficiència que fossin focalitzades a problemes concrets (prioritzant els més conflictius) i al personal majoritàriament exposat. Entenem que el criteri generalista d’actuacions dirigides a tots en general i a gairebé ningú en particular té una baixíssima eficiència, en relació amb el cost que suposen.
  2. Proposem la nostra major col·laboració amb les administracions a l’hora d’avaluar, analitzar i planificar accions per criteris d’urgència i prioritat. És sorprenent que ni les MATEPSS, ni els serveis de prevenció participem en les taules d’anàlisi i decisió.